Antònia Font El grup mallorquí llança 'Batiscafo Katiuscas', el seu disc més introspectiu
"El nostre públic vol que el sorprenguem"
Jaume Pi
Batiscafo Katiuscas (Discmedi) és el cinquè disc dels mallorquins Antònia Font. L'àlbum, que va sortir dilluns passat, se submergeix en un viatge interior d'exploració dels propis límits a partir de les lletres de Joan Miquel Oliver. I tot plegat prenent com a referència musical els sons dels anys 80.
Cinquè disc en set anys. Després de l'èxit de Taxi (2004), teníeu por de tornar a l'estudi?
Si n'estàs convençut, no hi ha cap problema. Taxi va estar bé, però és que el vam fer nosaltres! No podem fer un disc que sigui millor que l'últim d'U2, però sí que podem fer un disc millor que un de nostre.
Però...A més, fem discos perquè en volem fer. No hi ha cap motiu econòmic, ni professional, ni de contracte... Si no estiguéssim convençuts d'oferir una cosa millor que el darrer que hem fet, realment no ho trauríem.
Batiscafo Katiuscas sí que vol diferenciar-se dels anteriors.
De fet, tots els discos d'Antònia Font són diferents. Crec que en aquest sentit no ens hem repetit mai.
No és una cosa que us plantegeu a priori?
Els nostres discos són tancats en si mateixos, exploten una idea. A nosaltres no ens agrada repetir-nos, sinó que volem divertir-nos. Quan ja has fet una cosa, doncs l'aparques i et poses a fer-ne una altra.
El tema del disc sembla que és directament la bogeria, no?
Sí, sí. Hi ha un cert desequilibri mental, psiquiàtric, en aquest disc.
Per què?
Saps què passa? Escriure és una experiència molt estranya. Quan t'hi poses, se't comença a anar molt l'olla i al final t'adones que el que vols escriure és exactament allò, encara que no tingui cap sentit.
¿És un pas més en la vostra faceta lletrística, ja de per si estranya?
No ho sé. Les lletres depenen de les inquietuds de cada moment. En anteriors discos vam explotar els temes de galàctics i d'astronautes, mentre que ara hem tirat per aquí. Realment, sona una mica més boig, tot plegat.
Penseu que és un disc arriscat?
Mira, una cosa que realment ens satisfà molt de la manera com està evolucionant el grup és que el nostre públic ens dóna cada vegada més llibertat per fer el que ens dóna la gana. Per nosaltres, que el públic agraeixi que facis el que vulguis és una gran sort.
¿Potser el públic ja us coneix i entén la vostra manera de fer?
Exacte. El públic no vol que li donis el que ell espera, sinó que espera que el sorprenguem. Vam ser plenament conscients d'això amb Taxi, perquè vam fer el disc només pensant en el que ens venia de gust fer i no en el que podia pensar la gent.
Pel que fa als ritmes, sí que torneu al pop convencional, després de provar altres ritmes com el jazz, la bossa nova...
Això surt espontàniament. Pel que fa als estils, no ens ho plantegem i surten entre tots al local d'assaig.
També ho dic per la introducció d'elements de l'electrònica, amb instruments de joguina,...
De fet, és una manera de recuperar els sons de la nostra infància, dels anys 80.
Què us agrada d'aquella època?No ens agrada més ni menys que aquesta, simplement és part del que érem. És la nostra història. De fet, aquells sons, aquells sintetitzadors ens inspiren moltes coses.
Potser per aquest retorn a la infància, el disc és més introspectiu, més intimista...
No, no hi té res a veure. Simplement ha coincidit.
Ja. Aleshores per què?
Quan et poses a escriure tens diverses motivacions. Vam fer el disc en sis mesos i les motivacions durant aquest temps han resultat ser més personals que quan vam escriure els temes de Taxi, que venien per altres motivacions, segurament més imaginatives.
Presentareu el disc a l'Auditori, no?
Farem un petit concert entre amics per inaugurar la nova sala, però després ja farem la presentació grossa el 8 de juny.
Què n'espereu, d'aquest disc?
No ho sabem. Però no havíem aixecat mai tanta expectativa com ara i això ens dóna confiança.
Se us veu realment tranquils. Això és senyal que esteu satisfets de la feina.
És que n'estem molt convençuts i creiem que a la gent li agradarà. És un disc que ofereix moltes coses bones, és sincer.
diari avui, 20 de març
